GRAPHENE, UN MATERIAL POLIVALENT
El grafè és un nou material que revolucionarà el que fem servir per a la roba.
Esmentat anteriorment al nostre article sobre nous teixits, el grafè continua provocant agitacions. I per una bona raó. Descobert el 2004 per dos investigadors de la Universitat de Manchester, André Geim i Konstantin Novoselov, i guardonat amb el Premi Nobel de Física el 2010, aquest nou material sense precedents compta amb una sèrie de característiques excepcionals.
Prenent la forma d’una sola capa d’àtoms de carboni disposats en forma de bresca, el grafè es presenta en forma pura, sense additius ni química. Disposat en làmines plegades d'acordió, la seva superfície plana i extensible i les seves propietats tèrmiques i elèctriques el converteixen en un candidat ideal per a la integració tèxtil, a més de la seva utilitat ambiental, ja que el grafè absorbeix hidrocarburs i materials orgànics.
El grafè es pot descriure com una capa de grafit d’un àtom de gruix. És l’element estructural bàsic d’altres al·lòtrops, inclosos el grafit, el carbó vegetal, els nanotubs de carboni i els fullerens. També es pot considerar com una molècula aromàtica indefinidament gran, el cas limitant de la família dels hidrocarburs aromàtics policíclics plans. La investigació sobre grafè s'ha expandit ràpidament des que la substància es va aïllar per primera vegada el 2004. La investigació es va basar en descripcions teòriques de la composició, estructura i propietats del grafè, que s'havien calculat dècades abans. El grafè d’alta qualitat també va resultar sorprenentment fàcil d’aïllar, cosa que va fer possible més investigacions. Andre Geim i Konstantin Novoselov de la Universitat de Manchester van guanyar el Premi Nobel de Física el 2010 “per experiments innovadors sobre el material bidimensional del grafè.
Els teixits recoberts de grafè s’han obtingut mitjançant la reducció química de l’òxid de grafè. S'han obtingut teles conductores aplicant diversos recobriments de grafè. L’espectroscòpia d’impedància electroquímica va mostrar el comportament conductor dels teixits. La velocitat d’escaneig és un paràmetre clau en la caracterització per voltametria cíclica. La microscòpia electroquímica d’exploració va mostrar l’augment de l’electroactivitat.